AFPVisual N9

155 Agrupació Fotogràfica Prat De bon segur, per això els fotògrafs que vàrem practicar la fotografia física i química (això que diuen ara, d’analògica com a diferent de digital es una mostra de desconeixement enorme) no ens acabem d’acostumar a tirar fotos com qui metralla. La foto, aleshores, requeria paciència i mirar, mirar molt fins que arribava el moment esperat. La espècie humana és un motiu inesgotable per mirar, per tafanejar, i, és clar, per fer fotografies. Sobretot, quan elles o ells es dediquen a fer allò que els agrada, perquè en una activitat de goig, les expressions sempre són interessantíssimes, lliures, sense complexos, sense cabòries: concentrat el subjecte en fer allò que fa de la millor manera, el fotògraf té models que sempre ofereixen bones imatges. Si això ho ajuntem a que m’agrada la música i la dansa, acaba resultant que sense haver-ho fet premeditadament, tinc una petita col·lecció de fotos que ja formen part de l’història de El Prat, mostra d’actes culturals que el pratenc va poder gaudir a la desena compresa entre 1976 i 1986. De forma natural, sortir al carrer a tafanejar per les festes majors sempre ha estat un reclam pel fotògraf i no em podia pas resistir quan el veïnatge permetia barrejar- se i fer anar la càmera quan l’ull ja havia mirat prou i la gent s’havia acostumat a veurem pel mig, com si no fes res, quan estava mirant-los a ells tot esperant el moment de guardar l’instant. Va ser una gran sort que el meu amic Joaquim Montané, sabedor de la meva passió per fotografiar la gent fent coses, m’avisés i em posés en contacte amb en Josep Vidal, que estava organitzant una pujada amb carros i tartanes a Montserrat amb motiu del 50è aniversari de la tradicional Romeria, al 1982. En Josep Vidal i el seu germà Enric em van admetre a la seva tartana, prometent jo que els ajudaria en el que fes falta i gràcies a aquesta iniciativa que va ser un regal vaig poder fer, aquell primer any i dos més encara, una bona pila de fotografies que, aquestes segur, formen part de l’història pratenca. Espero i confio que gaudiu de la mostra d’aquestes fotografies que d’una banda permeten recordar actes i fets de El Prat de fa quaranta anys i d’altre, suposo, assenyalen un interès i una forma de veure de qui es trobava amb l’ull enganxat a la càmera.