AFPVisual N13

82 AFP Visual La mirada del dinosauri Existeix consens entre la comunitat científica: les aus actuals descendeixen directament d’un grup de dinosaures, coneguts com a teròpodes, els quals van anar reduint paulatinament la seva mida al llarg de milers i milions de generacions fins esdevenir els plumífers que coneixem avui en dia, com evidencia la presència de plomes en fòssils de dinosaure descoberts recentment. De fet, l’anàlisi molecular d’una proteïna ha confirmat els estruços i les gallines que podeuveurea les imatges següents sónalmateixarbreevolutiuqueels Tiranosaures, aquells gegants depredadors que van viure fa més de 65 milions d’anys! ; ). Uns dels caràcters que mostren més variabilitat en la morfologia de les aus són els becs, determinats per la relació que estableix l’animal amb el seu hàbitat i la seva alimentació. Les gallines utilitzen els seus becs per gratar la terra i recollir el seu aliment (gra, insectes i cucs). Com que s’empassen el menjar sencer, necessiten menjar pedretes per ajudar-les a triturar l´aliment. Els ànecs tenen el bec en forma de cullera per poder submergir-lo sota l’aigua i tamisarmatèria vegetal i invertebrats. El pigarg americà (símbol nacional dels Estats Units), l’àguila batallaire, el duc o el gamarús pigallat tenen el típic bec ganxut de les rapinyaires que els hi permeten caçar les seves preses de dia o de nit. Els seus ulls són també molt diferents: grocs, negres, marrons, molt petits, grans, però tots, ulls de dinosauri... ; ) Fotografies i textos de: Susana Costa Sòcia Agrupació Fotogràfica Prat REPORTATGE

RkJQdWJsaXNoZXIy OTI3Nw==