AFPVisual N16

98 AFPVisual Casa Golferichs La Casa Golferichs o El Xalet és una casa modernista al número 491 de la Gran Via de les Corts Catalanes, en el xamfrà amb el Carrer de Viladomat, a l’Esquerra de l’Eixample. Ubicada al districte de l’Eixample, la Casa Macari Golferichs es troba al xamfrà meridional de l’illa de cases delimitada per la Gran Via de les Corts Catalanes i els carrers de Viladomat, de la Diputació i del Comte Borrell. Aquest edifici aïllat presenta tres façanes orientades al carrer i al jardí que l’envolta i una paret mitgera amb la finca veïna. Actualment acull un centre cívic del Districte de l’Eixample. Va ser una de les primeres grans obres de Joan Rubió i Bellver, obtenint el primer premi de l’Ajuntament de Barcelona pel millor edifici acabat durant el 1901. És una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local. Diversos historiadors sostenen que en els terrenys on se situa la Casa Golferichs, anteriorment hi havia hagut el monestir de Santa Maria de Valldonzella. Fou Jaume I el que va posar la primera pedra del nou monestir (1267) al pla de Barcelona. També s’apunta que en aquest monestir hi va morir Martí l’Humà. La Casa Golferichs va ser encarregada l’any 1900 a l’arquitecte Joan Rubió i Bellver per encàrrec de Macari Golferichs i Losada, enginyer de camins, comerciant de fustes i home de negocis a Amèrica. Acabada l’any 1901, l’obra aconseguí una menció especial en el premi anual d’arquitectura concedit per l’Ajuntament de Barcelona. El xalet dels Golferichs va ser la segona obra de Rubió, però la més important de la seva producció, tant per la seva qualitat projecte com pels mitjans econòmics amb que contà la seva materialització. La família de Macari Golferichs habità la casa fins que, l’estiu de 1936, va ser confiscada per milicians llibertaris que hi volien crear una universitat popular. Després de la Guerra Civil, la casa passà a mans de l’orde de les Dominiques de la Presentació, que modificaren notablement l’interior de l’edifici per convertir-lo en un col·legi religiós i construïren l’edifici annex afrontat al Carrer de Viladomat.A finals dels anys seixanta un promotor privat la va adquirir amb la intenció d’enderrocar-la i construir-hi pisos. Aquest fet va desencadenar insistents protestes veïnals que van evitar que «El Xalet», com era coneguda, desaparegués per l’especulació. L’any 1972, la casa va ser venuda a la constructora Núñez y Navarro, que projectava enderrocar-la per construir-hi nous habitatges. Per evitar-ho, l’Associació de Veïns de Sant Antoni i altres entitats cíviques i professionals de l’Eixample començaren una gran campanya reivindicativa que paralitzà l’enderroc durant més d’una dècada. L’any 1984, l’Ajuntament assumí finalment la propietat de l’edifici per instal·lar-hi Fotografies i textos de: Luis García Martín Soci Agrupació Fotogràfica Prat REPORTATGE

RkJQdWJsaXNoZXIy OTI3Nw==