Josep Lloret
Sempre he estat encuriosit per tot el que m’envolta i ja ben jove feia anar una Werlisa que carregava amb carrets de dotze fotos. Després em van deixar una Kodak Retina II que encara tinc guardada i amb ella vaig començar a fer fotos mirant de cuidar la composició i la llum.
La primera reflex va ser una Minolta 303 que em vaig comprar estalviant el meu sou de passant mentre estudiava i ja em vaig quedar fidel a Minolta per sempre més fins que al cap dels anys les càmeres van fallar i va començar un lapsus que es va acabar quan em vaig decidir per provar la fotografia digital i, es clar, sense ni pensar-ho em vaig decantar per la Sony, hereva del sentir fotogràfic de Minolta.
Mentre tot això passava, vaig ser partícip de la fundació de l’Agrupació Fotogràfica Prat, de la que en soc el soci nº5 i vaig participar-hi com a membre de la Junta com a vocal i em sembla que un any de president.
Per a mi, fotografiar consisteix en mirar, pensar i fer clic i després lluitar per obtenir un processat que faci justícia al pensament original. Tan senzill i tan complicat, sense trucs ni focs d’artifici. Fins i tot penso que la fotografia no es ni B/N ni de Color: simplement es.
M’agrada fotografiar tot, però si només em deixessin fer un tipus de fotografia, probablement escolliria la fotografia d’espectacles amb llum artificial i sense flash.
Algunes de les meves fotografies:
binary comment 
