AFPVisual N5

26 AFP Visual El jardí de la Villa San Michelle. Un jardí que penja vora el Mediterrani. Capri, illa italiana situada al sud del golf de Nàpols ha estat des de l’antiguitat un destí turístic; de fet els emperadors romans August i Tiberi acostumaven a freqüentar-la i Tiberi va fixar la seva residència en aquesta illa. Durant la segona meitat del segle XIX va ser un refugi d’artistes, escriptors i celebritats europees. En aquest període un jove suec de divuit anys resideix durant un temps per intentar curar-se d’un brot de tuberculosi, enamorant-se d’aquells paisatges tot prometent que un dia retornaria per viure a Capri. Aquest jove és deia Axel Munthe, metge de professió que amb 23 anys llegia la seva tesis i es convertia en el Doctor en Medicina més jove d’Europa. Amb la biografia d’aquest metge es podria fer un article sencer però ell mateix va fer un llibre autobiogràfic titulat: La Història de San Michelle. San Michelle és el nom de la casa que es va construir al costat dels restes d’una antiga capella del segle X dedicada al sant del mateix nom (i que abans sembla que també va ser una casa de l’emperador Tiberi). La Villa de San Michelle està situada al municipi d’Anacapri i actualment és un museu. La casa té una distribució peculiar i es va fer tot seguint les indicacions del seu propietari (sembla un exemple d’arquitectura naif). A la part posterior trobem la que per mi és la joia de la casa, el seu jardí. Per accedir hem de travessar una estança plena d’estàtues i bustos d’origen romà (alguns dels quals van ser recuperats pel mateix Axel). El jardí està delimitat per una pèrgola que ressegueix els contorns del penya-segat on està construït. Per aquest motiu les vistes del port de Capri, del mar Tirrè i de la península de Sorrento són espectaculars. Destaca la capella de l’esfinx, estàtua que sembla vigilar l’entrada a l’illa. Encara que l’origen d’aquesta estàtua no queda clar, sí que sembla que data del regne de Ramsés II (segle XVIII a.C). Aquest jardí és una representació dels colors del mediterrani, blau i verd, amb unes notes de colors vius de les diferents flors que es cultiven. Després del bullici que trobem a la marina de Capri i de la pujada vertiginosa per una carretera angosta i sinuosa en aquest jardí es respira pau i tranquil·litat i el silenci només és trencat pel soroll vibrant de les cigales. Axel Munthe va acomplir la seva promesa i va crear tal com deia ell: “Una llar oberta al sol i al vent i a les veus del mar, com un temple grec i amb llum, llum, llum per tot arreu”. REPORTATGE Fotografies i textos de: José Luis Bravo Soci Agrupació Fotogràfica Prat REPOR ATGE