AFPVisual N16

190 AFPVisual LA FOTOGRAFIA ANALÒGICA... TORNA? Si hem de fer cas al que es diu en el món de les Arts Visuals, sembla ser que les tendències actuals es dirigeixen cap a pols oposats: per una part, les imatges creades mitjançant la intel·ligència artificial, i per l’altre, la tornada a la fotografia tradicional, es a dir, a les càmeres analògiques , les pel·lícules i el revelat químic. Tot això m’ha portat els records de la meva época pre-digital, quan havia habilitat un racó d’una habitació com a “laboratori” (dit així, sóna molt professional), compost per una ampliadora Opemus, quatre cubetes (revelador, bany d’aturada d’àcid acètic, hiposulfit pel fixador i aigua pel pre-rentat de les fotos) i el llum de color vermell. Generalment els caps de setmana passava moltes hores dedicat a obtenir fotografies de la pel·lícula en negatiu que prèviament havia revelat en el tanc d’espiral. Començava amb les tires de prova, donant més o menys temps d’exposició a l’ampliadora, estudiava quin tipus de paper podia anar millor (suau, normal, dur, ultradur, multigrade, politenitzat...fins que lograva obtenir la fotografia desitjada. Una vegada rentades i seques, les fotos podien ser treballades virant o pintant amb aquarel·la líquida les que més es podien prestar a això. D’aquí van sortir moltes fotografies, unes bones, altres mediocres, altres dolentes, però sempre treballades amb il·lusió. Aquí podeu veure algunes de l’exposició que vaig fer l’any 1988 sobre Banyoles i d’altres de temes diversos. Quan es va imposar el sistema digital, pràcticament van desaparèixer les càmeres analògiques, les pel·lícules, els reveladors i els papers fotogràfics, o si més no, costava molt de trobar-ne. Llavors vaig guardar l’Opemus, les cubetes, les pinces i els tancs de revelat. He de confessar que des de que vaig comprar la primera càmera digital, he fet milers de fotos, les guardo a l’ordinador i quasi no en tinc cap positivada en paper. Per això m’estimo tant les que vaig fer en aquella època, i sovint les trec de les seves caixes per recordar aquell moment tan especial en que va apareixent la imatge en aquell paper blanc... Potser ara que torna a ressorgir allò analògic, qualsevol dia torno a muntar l’Opemus, trec les cubetes de l’armari, poso piles a la Yashica FX3 i a la Bronica, busco un racó per muntar un nou “laboratori” i torno als meus orígens... Fotografies i textos de: Josep Manel Benet Mataix Soci Agrupació Fotogràfica Prat REPORTATGE

RkJQdWJsaXNoZXIy OTI3Nw==