Aquesta exposició s’exposa al Centre Cívic Jardins de la Pau del 10 de novembre al 4 de desembre de 2011.

El primer que un troba només entrar a l’espai de l’exposició (i sorprèn) és el minimalisme emprat, només trencat per un parell d’elements volumètrics considerables composats per velles neveres que són plenament efectius en aquesta exposició. Tot l’espai restant (que és força) és buit donant molta presència a la col·lecció de dotze fotografies d’una mida important que ens mostra l’autor. Aquests elements gràfics dominen tot l’espai recreat. Les blanques parets i el sostre del mateix color acaben de donar la pinzellada final a l’embolcall del que és veritablement important: L’ànima de les persones que viuen a les cases i que són representades per les empremtes (icones) que deixem enganxades a les portes de les neveres i frigorífics: Vivències, llocs d’estada, fotografies, dibuixos,… una munió d’informació diversa que és fàcilment localitzable en un lloc comú a totes les cases i que té la funció de d’actuar com a calaix on tot hi cap.

El silenci colpidor de la sala ajuda a la concentració i a mirar-se amb tranquil·litat i pausa cadascuna de les fotografies, tot observant els múltiples detalls reflexats. Temps hi ha per veure i mirar-les totes! I també de pensar-hi!

L’autor et proposa diferents preguntes que són bones de pensar: Podem deduir l’estructura familiar d’una llar?, Intuir la seva procedència? la seva classe social? Has mirat últimament la porta de la nevera?

L’aprofitament d’aquest espai com a “tauler d’anuncis visual” de la casa, ara que es troben tan de moda les noves tecnologies, és un fet que de mica en mica s’ha anat interioritzant a les nostres vides i que, crec, és un tret diferenciador del nostre temps i la nostra societat respecte altres èpoques anteriors, no només perquè la nevera és un invent del passat segle, sinó també per les circumstàncies socials actuals pròpies d’un benestar social que generacions anteriors no havien arribat a trobar.

Generacions posteriors ens donaran la raó en considerar aquest aprofitament de l’espai de les portes de les neveres com una nova manera de fer art (que ho és) amb tendències i modes pròpies que caldrà estudiar en un futur. Com a mostra el següent detall capturat d’una de les fotografies que conformen l’exposició.

Un exercici interessant que crec és bo de fer, és veure les marques de les neveres. Un es pot sorprendre de la quantitat d’empreses que es dediquen a aquest negoci del “refredar i conservar” dels aliments i de la varietat de models que hi ha.

També cal destacar els petits panells explicatius que hi ha per cada una de les fotografies on figuren apuntat els diferents elements vestidors i guarnidors de les portes de les neveres així com l’estructura familiar que les envolta.

El primer que he fet només arribar a casa és mirar la porta de la meva nevera i adonar-me’n de la realitat que em contempla: Imans diversos (la majoria de records de viatges), una foto familiar, una nota recordatòria de la propera visita al metge i un llistat de telèfons del poble. La meva foto també podria haver estat entre les exposades. Al cap i a la fi és el meu espai particular on deso les notes i recordatoris que em calen. L’estructura i disposició d’aquests elements fa que aquesta foto també sigui única entre els milions de neveres existents.

Exposició molt recomanable pels que volen conèixer petites interioritats de persones i famílies, i que alhora cerquen el coneixement propi a través d’aquest espai tant comú a les cases i que és un món ple de constant canvi i diversitat. De fet, em sembla que no som tant diferents els uns dels altres.

Només cal felicitar des d’aquestes línies a l’autor per la tasca feta.

No s'admeten comentaris.

Etiquetes

albert buisan concurs cram exposicions fotofesta fotografias frigografia lliga fotografica neveras pratimag premis tortuga veredicte